Estava jo tan tranquil a casa, després d’un
llarg dia al laboratori, quan de sobte i sense previ avís una marea de
preguntes em van abordar. D’on venim? On anem? És el cabell de Pablo Iglesias
realment seu? Així que vaig creure interessant escriure quatre línies sobre la
primera pregunta. Malauradament, el tema del cabell de Pablo Iglesias seguirà
sent un misteri per la ciència durant un temps més.
El gran Joaquin Reyes de Pablo Iglesias
D’on venim? Us sona el tema del brou
primordial? No, no te res a veure amb els precursors de l’Avecrem o el Caldofran.
El concepte de brou primordial se’l va treure de la màniga el bioquímic rus
Alexander Oparin, dels Oparin de Leningrad de tota lavida, l’any 1924. Per brou
primordial, el senyor Oparin, es referia a la barreja d’aigua i altres
compostos existents en el nostre planteta fa 3.000 milions d’anys on es va
començar a gestar el que anomenem vida o tot allò que passa al teu voltant
mentre estàs mirant porno per internet.
La teoria més acceptada apunta que de
compostos inorgànics com l’aigua (H2O), el metà (CH4) o
l’amoníac (NH3), ja presents en l’atmosfera i oceans primitius, es
van formar compostos orgànics imprescindibles per crear la futura vida.
Com? Doncs la teoria era que es podien
formar compostos orgànics a partir de compostos inorgànics, aplicant energia
(com si jo faig un “sugus” de maduixa a partir d’una roca ficant-la al
microones, per a que ens entenguem tots). Aquesta energia podia ser originada
tant per rajos ultraviolats del sol, com per llamps o volcans submarins. I dos
científics molt ho van poder demostrar al laboratori el 1953. L’experiment de
Miller-Urey (així es deien ells) va confirmar que es podien crear petits
compostos d’una sola molècula com els amino àcids a partir de diferents gasos,
sense morir en el intent.
Pastafarisme: Teoria alternativa a la d'Oparin
I ja tenim petites molècules orgàniques,
acumulant-se per tot arreu i formant el brou primordial en zones costeres,
llacunes, profunditats dels oceans... Flipant, no? A partir del no res es poden
formar compostos bàsics per la vida com petits sucres o, fins i tot, bases
nitrogenades. I que son les bases nitrogenades? Doncs el primer pas per
crear-vos a vosaltres o a Scarlett Johansson. Jo, no us conec de res, però així
de bones a primeres prefereixo l´Scarlett, no m’ho tingueu en compte. Les bases
nitrogenades son les molècules que arribaran a formar l’ADN, el codi sense el
qual la vida al nostre planeta no seria com la coneixem. Deixarem potser l’ADN
pel segon post, per la importància que va tenir el seu descobriment per la
ciència moderna i perquè aquest és el meu blog.
I vosaltres, que sou gent curiosa, us
preguntareu: Com cony es van ajuntar totes aquestes coses petites per formar
estructures més grans? Doncs la veritat és que la ciència no té ni puta idea de
com va anar tot, però hi ha algunes teories. El més important és entendre que
en el brou, cada cop hi havia més molècules petites, i que per tant hi havia
més oportunitat de que interactuessin i s’unissin, passant de molècules
individuals a compostos anomenats polímers (més d’una part, en grec). Com quan
esteu en una discoteca i a les dotze de la nit està buida i a les tres doncs ja
esteu interactuant sense voler amb molta gent suada. Si teniu sort, cap a les 6
haureu pillat i estareu enganxats a un altre persona, oferint als veïns un
concert de gemecs alcoholitzats que ells sabran apreciar com toca. En aquell
moment en que dos persones son una, heu format un polímer, bravo per vosaltres!
Si busques a google imatges "origen de la vida"
surt una noia amb un consolador gegant i cara de picarona
I a partir dels polímers, cada cop estructures
més complexes, la Sodoma i Gomorra de la química orgànica. Carbohidrats, lípids,
ARN, proteïnes... En definitiva, tot el necessari per fer que una cèl·lula fos
viable. I, meravellosament, en algun lloc del planeta, una membrana va tancar
coses dins, el que va pillar, com quan vosaltres feu la maleta a 5 minuts que
arribi el taxi per l’aeroport, i es va formar la primera cèl·lula. I un altre
cop: com? Que no es sap! No us ho estic dient! No em feu emprenyar home. Jo
tinc fe en la puta cèl·lula, prefereixo això que anar a missa els diumenges. I
després de la primera va venir la segona, i la tercera... Algunes es van unir,
van sorgir organismes amb moltes cèl·lules fins arribar als dinosaures i si,
finalment l’evolució va donar el cabell de Pablo Iglesias.
